SHIN CHAN
Shin-cha és un manga costumista del mangakaYoshito Usu, i una sèrie d'animació sobre la vida d'en Shinnosuke Nohara, un nen de 5 anys particularment entremaliat. El manga no està finalitzat, a causa de la mort del seu autor. La mort va ser confirmada el 20 de setembre del 2009. L'editorial va confirmar que el manga estaria tancat per a finals de l'any 2009.[1] No obstant això, la sèrie de televisió seguirà emetent capítols nous. Una mica més tard es va confirmar que el manga tindrà una seqüela.[2]
Segons ha informat Futabasha, amb motiu del 20è aniversari de Shin Chan i la publicació del volum 50 el juliol de 2010, la continuació del manga serà realitzada a partir de l'agost de 2010 al número de setembre de Manga Town. Aquesta continuació està sent realitzada per UY Studio, l'equip d'ajudants de Yoshito Usui, que continuaran les aventures de la família Nohara.
La sèrie, malgrat que estigui protagonitzada per un nen, no està dirigida a un públic infantil en paraules del seu autor, sinó més aviat a un públic juvenil o fins i tot adult. No obstant això, són els infants els que més gaudeixen de la sèrie, potser per la creença errònia que els dibuixos animats són per a nens. A això contribueix també el traç simplista, que es diferencia molt de la meticulositat que hi sol haver en altres sèries d'animació.
Shin-chan es va fer molt popular a Catalunya per la seva emissió al K3 i després va passar a altres televisions amb el mateix èxit. Al juny de 2003 es va projectar la pel·lícula Shin-chan a la recerca de les boles perdudes (projectada al Japó el 1997). Va tenir especial significació en el cinema català, ja que va ser una de les poques pel·lícules que als cinemes de Catalunya només es podia veure en català. La sèrie es va deixar d'emetre a finals de 2003. Després de quasi 8 anys sense transmetre-la en català, el Canal 3XL va tornar a emetre la sèrie l'estiu de 2011.
Al Japó la sèrie du 20 anys en antena i segueix un ritme d'un nou episodi cada setmana. Ara com ara la sèrie té 749 episodis (2011).
Argument
En Shin Chan és un nen de 5 anys que viu al Japó a la ciutat de Kasukabe a la prefectura de Saitama al costat dels seus pares: Hiroshi Nohara i Misae Nohara, i la seva germana Himawari Nohara. Amb els seus amics viu aventures, ja sigui al parvulari, a casa o a les zones de joc. És bastant entremaliat tot i que de vegades fa les coses que observa de la gent gran i les repeteix sense cap mena de vergonya.
Aspectes de la sèrie
La sèrie està dirigida a un públic adult, encara que el protagonista sigui un nen. El traç simplista, que el diferencia de la majoria de mangas, també pot ser una causa a que molts pensin, a priori, que es tracta d'una sèrie per a nens. Planeta DeAgostini va publicar una part del manga en català.
Al ser una sèrie costumista, s'hi retrata la societat japonesa de forma caricaturesca, de fet és una paròdia de molts personatges de la societat japonesa de forma anònima i fins i tot a altres referències culturals com sèries i icones d'animació com ara Doraemon, Sailor Moon, Pokémon, Bola de Drac o Detectiu Conan.
Durant la seva llarga vida s'han referenciat tant personatges coneguts internacionalment com a exclusius de la vida japonesa, i en la sèrie han arribat a participar actors i humoristes representant-se a si mateixos. A més de tot això, a la sèrie, la família Nohara, fa constants viatges per tot Japó visitant ciutats, gaudint de la seva gastronomia i cultura i presentant al públic d'una forma indirecta. També realitzen nombrosos viatges a l'estranger i visiten llocs com: Hawaii,Barcelona, Guam i Austràlia. En tots els viatges, ja sigui al Japó o altres països, en Shinnosuke sempre en fa de les seves.
Personatges
Família Nohara
- Shinnosuke (Shin-chan). Amb només 5 anys, ja sap aconseguir les seves preuades joguines i galetes de xocolata: no té més que extorquir els seus pares. Li encanten les noies en biquini i la secció d'"adults" de la llibreria, i acostuma a insultar la seva mare per tenir poc pit. Li encanta el "ball del cul" (culet-culet) i ensenyar la "trompa" (el penis). Finalment, sigui on sigui, sempre acaba sembrant el caos. El vailet és tota una "joia".
- Hiroshi, és el pare de Shin Chan i Himawari. És oficinista en una empresa de mitjana categoria, guanya poc i sol freqüentar bars després de la feina. Li encanta la cervesa. Té les celles de Shin Chan.
- Misae,(29 anys), de cognom solter Koyama, és la mare de Shin Chan i Himawari. És una mestressa de casa que li encanta fer la migdiada, buscar les millors ofertes del supermercat i tafanejar amb la veïna. Té els mateixos ulls de Shin Chan i Himawari.
- Himawari (o Hima-chan), (5 mesos) és la germana petita de Shin Chan. Encara no parla i només emet paraules poc comprensibles. Himawari no apareix en el principi de la sèrie sinó en un temps més endavant. Li encanten les joies i els nois guapos. El seu nom significa literalment "Gira-sol" que és el mateix nom de la classe on va Shin Chan.
- Nevat (en l'original japonès Shiro, que significa "blanc"), (2 anys), és el gos de la família. El seu nom ve del seu pelatge que és totalment blanc. Shin Chan el va trobar abandonat en una caixa i des de llavors té cura d'ell. Però sempre s'oblida de donar-li menjar i li fa mandra passejar-lo, cosa que ha portat a Shiro / Nevat espavilar i buscar tot sol el menjar.
Amics[modifica | modifica el codi]
- Kazama, és un dels amics d'en Shin Chan. És intel·ligent, però també presumit i prepotent. Li agrada ser sempre el líder i ésser el centre d'atenció. La seva afició secreta és col·leccionar marxandatge de la sèrie Mahō shōjo "Mari-Chan" i posteriorment La bruixeta "Moe-Pi". Assisteix a una acadèmia d'anglès i a més la seva família és adinerada.
- Masao, és un dels amics d'en Shin Chan. És un nen molt tímid i submís que sol plorar sovint, però també és bondadós. Sol ser la víctima de Nené quan juga a "pares i mares". A més, està bojament enamorat de l'Ai-chan.
- Nene, és una de les amigues d'en Shin Chan. És una nena dolça encara que sol mostrar-se tirànica quan vol jugar a "pares i mares", que sempre és jugat de manera semblant a la realitat. Igual que la seva mare, ha heretat un costat fosc quan s'enfada i sol acabar pegant a l'estómac a un conill de peluix. Malgrat això sempre s'espanta quan la seva mare s'enfuria pegant a un peluix al·legant que: "Aquesta no és la meva mare de sempre!".
- Boo-chan, és un dels amics d'en Shin Chan. És un nen molt poc parlador i d'aspecte despistat però en diverses ocasions s'ha mostrat molt intel·ligent. El seu principal tret és que sempre porta un moc penjant i pot fer-ne acrobàcies.
Tots plegats formen l'Exèrcit de Salvació de Kasukabe, ja que la ciutat on viuen és Kasukabe.
Professors[modifica | modifica el codi]
- Midori Yoshinaga (24 anys), és la professora de la classe dels Gira-sols i la tutora de Shin-chan i els seus amics. És una dona dolça i bondadosa que sempre ajuda als seus alumnes que pot. Sempre s'està barallant amb el seu rival Ume, també professora del parvulari. Al llarg de la sèrie, Midori coneix Junichi Ishizaka que serà el seu futur marit perdent així el seu cognom de soltera (Yoshinaga).
- Ume Matsuzaka (24 anys), és la professora de la classe de les Roses. És una dona frívola i presumida que sempre es baralla amb Midori per gairebé qualsevol cosa. Tot i ser maca sempre sol tenir mala sort amb els homes encara que va tenir una relació seriosa amb el seu osteòpata Tokuro Gyoda.
- El director, Bunte Takakura (50 anys), és el director de l'escola i és anomenat "Mafiós" per Shin-chan, ja que té unes ulleres i una aparença una mica aterridora i per això sempre té algun problema.
- La senyoreta Ageo, Masumi Ageu (23 anys), és la professora de la classe dels Cirerers. Té doble personalitat: amb les ulleres és una dona tímida i nerviosa, però sense les ulleres és una persona que diu el que pensa agressivament sense pensar en les conseqüències. Està enamorada de Kuroiso l'omnipresent guardaespatlles d'Ai-chan.
- La directora, Yugar Takakura (49 anys), és la dona del director. Sol aparèixer esporàdicament quan alguna altra professora no pot venir o quan hi ha alguna reunió de pares.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada